Sabeu aquella sensació que apareix dins teu quan veus quelcom que t'encanta? Un formigueig estrany que recorre el teu cos des dels peus fins al coll, que et deixa sense respiració i que et dibuixa, sense que t'adonis, un somriure d'orella a orella d'allò més sincer. Si, pot ser que us estigui descrivint la reacció d'un boig, però crec que qualsevol passional del teatre té aquestes sensacions quan veu una funció que li canvia una mica per dins, que li fa sentir, que li posa la pell de gallina i l'evadeix dels seus problemes. Doncs si, aquesta sensació sense nomenclatura és la que vaig sentir mentre gaudia de "La Importància de ser Frank", al Teatre Poliorama.
L'obra mestre d'Oscar Wilde, "The Importance of Being Earnest", després d'haver enlluernat al públic fidel del TNC, arriba al Teatre Poliorama per portar els costums i la serietat de la societat de l'època victoriana en to de comèdia excèntrica, de la manera més enginyosa, fresca i actual que us pugueu imaginar. Una denúncia a la hipocresia d'una societat cada cop més conservadora i controlada sobre la intimitat dels seus ciutadans. Un missatge intel·ligent i transgressor enmig d'una bassa de comportaments retrogrades i tradicionalistes.
La versió fidel de David Selvas i Cristina Genebat, fa de "La importància de ser Frank" una comèdia ferotge i extravagant, que amb una banda sonora meravellosa i un elenc francament bo, intensifica les sensacions de l'espectador, aconseguint un clímax brutal que et deixa sense paraules.
Us seré franc, "La importància de ser Frank" és una aposta màgica. I no, no parlo per parlar. Sigueu francs amb vosaltres mateixos i aneu al teatre per gaudir d'aquesta bogeria inspiradora.
Marc Gabernet