Entrevista a una victima de violència de genere "Era la seva serventa, gaudia veient-me sofrir"

Avui entrevistem a una mare coratge, víctima de la violència de gènere. Per motius personals l'entrevistada ha volgut mantenir l'anonimat.

Vull Ser Jove: Molt bon dia, és un plaer poder comptar amb la teva entrevista en setmana tan assenyalada Anònima: A vosaltres, Tot sigui per la causa.

V: Com a sigut casar-se i ser mare per a tu? A: Res fàcil, vaig passar de tenir les meves pròpies decisions la meva veu i el meu vot a no tenir res de drets. En el tema de l'embaràs bastant malament: vaig veure que no podia amb mi mateixa i veure'm amb un nadó en aquella situació, que necessitava tant de mi era molt dur. No tenia ni força ni experiència.

V: Quines limitacions vas tenir quan et vas casar? A: No em deixava veure als meus pares, per molt a prop que estiguéssim. Els meus pares vivien a dos carrers de la nostra casa i no em deixava acostar-m'hi. Quan volia veure'ls, m'imposava un horari, la qual sempre acabava amb una petita visita molt curta. Tampoc em deixava veure els meus germans, ni a familiars malalts. Insults, agressions constants van créixer al meu costat. Sentia una por constant. Aquesta por va créixer dins meu des del principi. Els meus fills es van criar amb la meva por i van aprendre d'aquest temor. Ells també temien i això em va donar el coratge suficient per no aguantar més, No em deixava sortir, tenia enveja, no em deixava parlar amb ningú. Aquesta por em feia emmalaltir. No podia seguir així, no podia seguir veient com els meus fills s'amagaven d'ell, com els amenaçava de mort. No per mi, sinó per ells, perquè ells no mereixien això.

V: Com va ser el procés de divorci? A: La veritat, gens fàcil. Després de certs esdeveniments vaig decidir que no podia aguantar més i per primer cop em vaig atrevir a dir-li. Volia el divorci però pel que sembla això no li feia massa gràcia. Frases com "acabaràs demanant al carrer amb els teus fills" eren constants en ell. Intentava fer-me por per evitar que em divorciés. Però preferia demanar al carrer com ell mateix deia a viure un sol dia més amb el.

V: Què vas sentir quan et vas divorciar d'ell? A: (Riu) Com si em desfés d'un milió de pedres que s'havien acumulat al llarg de tants anys a la meva esquena. Era lliure, era la primera vegada que sentia aquesta llibertat després de tant de temps. Tornava a viure una nova vida.

V: Tot es va acabar allà o hi va haver contacte posterior? A: Al principi s'apropava a casa de tant en tant, per marca territori suposo. Venia a casa perquè deia que volia seguir veient als seus fills i no em vaig atrevir a privar-los del seu pare. De visites tímides a llargs dies sense sortir de la meva pròpia casa. Sense adonar-me tornava a viure amb nosaltres. M'havia adonat que no venia per gaudir de la companyia dels seus fills sinó per donar-los aquesta sensació de por de nou.

V: Si poguessis tornar al passat que és el que canviaries? A: Moltes coses: fer les coses que no vaig poder fer i de les que ell em va privar Aprendria dels errors comesos i viuria un passat millor.

V: Com era el teu dia a dia després de casar-te? A: Era la seva serventa, tenia germans i m'obligava a fer-los la bugada a tots ells. Fins i tot va arribar a trencar una rentadora a propòsit per haver de fer-ho a mà. Gaudia veient-me sofrir. Si alguna cosa no estava al seu gust em renyava molt severament.

V: Com és portar una família sense suport conjugal? A: Millor que quan estava casada, moltíssim millor. Abans era esgotador, una opressió que no descansava. En canvi ara puc gaudir dels meus fills. Fer el que ens vingui de gust sense por.

V: De tots els infortunis que la vida t'ha presentat, que has tret de positiu? A: Els meus fills. Em vaig adonar de moltes coses. Em vaig despertar d'un somni i vaig veure que totes les coses dolentes del passat es podien oblidar perquè tenia els meus fills. Vaig aprendre a no decaure i a fer que els meus fills tampoc no ho fessin. Jo ho vaig fer per ells i al mateix temps van ser ells els que em van tornar la vida. Podíem ser feliços, començar una nova vida Moltíssimes gràcies