Aquest dimecres 2 de maig es compleix un any de l'estrena a Antena 3 de 'La casa de papel', la sèrie original de Atresmedia Televisión que s'ha convertit en tot un fenomen internacional. Amb una molt bona crítica per part de la crítica especialitzada, 'La casa de papel' va congregar en la seva estrena a 4.090.000 espectadors amb una quota del 25,1%.
Sonia Martínez, directora de Ficció de Atresmedia, ha exercit el rol de productora executiva de 'La casa de papel' al costat d'Álex Pina i Jesús Colmenar (Vancouver Media). Sonia analitza l'èxit de la sèrie, la seva importància per Atresmedia i el gran moment de la ficció del grup al mercat internacional.
Per què Atresmedia dóna llum verda a una sèrie com ‘La casa de papel’?
Perquè solament podria haver nascut a Atresmedia. Els èxits, com els fracassos, no sorgeixen de manera espontània, segueixen una lògica. Que ‘La casa de papel’ naixés en Atresmedia i veiés la llum en Antena 3 era el pas lògic que havíem de donar després d'haver fet ‘Vis a vis’ amb el mateix equip creatiu i tècnic, encapçalat per Álex Pina.
Buscàvem seguir el deixant de ‘Vis a vis’, condensant l'espai físic i temporal encara més, creant personatges femenins molt forts i amb moltes arestes i apostant per una volta de rosca més en aspectes com l'adreça o la forma de narrar. I es feia amb un gènere tan comercial com és el d'atracaments a bancs; molt vist en cinema, però estrany de traslladar a la televisió. ‘La casa de papel’ té ADN Atresmedia perquè es va crear i es va gestar per veure la llum a Antena 3.
Dit així, aquesta aposta sonava arriscada…
Són ja anys en els quals apostem, de forma sistemàtica, per produccions que van un pas més enllà. Som un operador de televisió en obert i, per això, en la nostra cartera de sèries les hi ha de tot tipus; però també som conscients que som una factoria molt important de ficció nacional –una marca molt valorada al mercat internacional- pel que crec que estem obligats a assumir riscos en certes produccions.
A Atresmedia sí ens vam atrevir a fer ‘La casa de papel’ i a ningú li va estranyar que una sèrie així vingués d'aquí. Com ningú es va estranyar quan presentem ‘El tiempo entre costuras’, ‘Vis a vis’ o ‘Fariña’; senzillament perquè els espectadors saben que aquí entenem el risc com una forma d'avanç.
Sorprèn el seu gran èxit internacional? Es podia esperar quelcom així?
Es podria esperar que la sèrie funcionés bé a l'estranger. De fet, quan es va dissenyar, ja es va pensar perquè tingués un important recorregut internacional a l'altura d'altres sèries nostres que han funcionat molt bé fora. El que ningú podia preveure és el boom mundial que ha aconseguit. Estem parlant que en alguns països ‘La casa de papel’ és un fenomen de masses; els mitjans més importants de França, Itàlia, Argentina, Brasil, Turquia… escriuen sobre aquesta sèrie. És quelcom gairebé de bojos!
Es pot entendre el seu èxit internacional: és una sèrie de qualitat, pensada per ser exportada i que a Espanya va ser líder entre els espectadors de menys de 54 anys. En espectadors de 25 a 34 anys (potser el públic més target per a plataformes de pagament) la mitjana de la sèrie va superar els 20 punts de quota de pantalla a Antena 3.
‘La casa de papel’ va ser concebuda per a una única temporada, que es va dividir en dues tandes en la seva emissió. Es va valorar la possibilitat de continuar amb la història?
Des que ens vam posar amb el projecte totes les parts teníem clar que ‘La casa de papel’ anava a dissenyar-se per a una única temporada. No sabíem exactament quants capítols serien, però sí que aquest atracament havia de tenir principi i final. I crec que això ha estat clau en el seu èxit. No obstant això, entenc que, en les circumstàncies actuals i al mercat de la televisió de pagament, la sèrie pugui viure una nova etapa. Al repartiment, a Álex Pina i a tot el seu equip, els desitgem el millor en aquest nou camí que emprèn la sèrie, perquè tot el que li passa a ‘La casa de papel’ ho viurem com algo nostre.
S'està convertint en quelcom habitual que sèries d'Atresmedia que finalitzen la seva emissió trobin després una segona vida en el terreny de la televisió de pagament, a què creu que es deu?
Sí, i és una gran notícia per a nosaltres i crec que para tot el sector. En Atresmedia tenim una política de no estirar per estirar les trames de les sèries, ens agrada que la sèrie estigui al servei de la història que explica i no dels seus resultats en audiència. Així, en els últims anys, hem posat fi a sèries en el més alt del seu èxit.
Això no és solament una forma d'acomiadar per la porta gran una sèrie, és també un antídot perfecte contra el apalancamiento: posar fi a sèries que funcionen bé en audiència ens obliga a estar treballant en nous productes contínuament.
En aquest sentit, la qual cosa ha ocorregut amb els acords de ‘Velvet’, ‘Vis a vis’ o ‘La casa de papel’ per a la producció de noves temporades suposa per a nosaltres una nova forma d'explotació del producte, una manera d'allargar la seva vida econòmica més enllà de la seva emissió en pantalla. Crec que en Atresmedia estem sent pioners a dur a terme aquesta explotació integral del nostre catàleg de sèries.
Què representa per a la marca Series Atresmedia l'èxit internacional de ‘La casa de papel’?
L'èxit de ’La casa de paper’ simbolitza a la perfecció la nostra estratègia en ficció: sèries de qualitat, que arrisquen i que neixen amb vocació internacional.
Significa poder mostrar aquesta filosofia de la nostra marca a tots quan es pregunten: qui està al darrere de ‘La casa de papel’?
Que operadors i plataformes internacionals importants es fixin en els nostres productes i vulguin treballar amb nosaltres és un valor incuantificable i impagable per a una marca com Sèries Atresmedia.
‘La casa de papel’ és l'últim –i gran- exemple de sèrie Atresmedia que triomfa a l'estranger, però unes altres com ‘Gran hotel’, ‘Velvet’, ‘El tiempo entre costuras’, ‘Vis a vis’ o fins i tot la diària ‘El secreto de Puente Viejo’ ja s'han vist en desenes de països de diversos continents. Què explica aquest èxit internacional de pràcticament totes les sèries de Atresmedia?
Ara mateix, al mercat internacional, dir Atresmedia obre moltes portes; això no és casualitat, sinó fruit d'una estratègia i del treball ben fet durant anys. No solament estem venent els capítols, sinó que s'estan duent a terme adaptacions d'algunes de les nostres sèries en altres països, la qual cosa demostra que també interessa el seu format.
Vull pensar que estem recollint els fruits del treball ben fet per molta gent d'aquesta casa durant anys. Això ens motiva a seguir així i a entrar en noves fases de la nostra estratègia, com suposa la creació de Atresmedia Studios, una companyia amb la qual produirem sèries per a tercers.
Creus que ha estat important la creació de la marca per a l'èxit internacional de les sèries de Atresmedia?
Sens dubte. Crear aquesta marca, aquest segell, és haver creat una etiqueta per a les nostres sèries que conté totes les seves atribucions i que les distingeix de la resta de sèries del mercat. És un valor afegit per als nostres productes de ficció.
Què creus que és primordial a l'hora d'apostar per una sèrie, d'aixecar un projecte?
Sent una companyia que li atorga tant pes a la ficció i que ha fet d'ella una de les seves línies de negoci més importants, el fonamental és el talent de l'equip de persones que treballen en el projecte, aquest és el gran actiu.
A Atresmedia, a més de tenir excel·lents professionals, tenim la sort de treballar en cnjunt amb els quals crec que són els millors creadors, productors, directors… del panorama espanyol. Treballem amb productores que estan en l'elit i en les quals sabem que podem confiar plenament.
La nostra relació amb elles, en la majoria dels casos, ve des d'anys enrere, amb el que les dues parts ens coneixem a la perfecció i és una relació en la qual aprenem els uns dels altres i ens ajudem a millorar. Treballar amb els millors és sempre el major encert.
Ha passat un any des de l'estrena de ‘La casa de papel’, com valores aquests 12 mesos des del punt de vista de l'estat de la ficció televisiva a Espanya?
Ha estat un any sensacional en el qual s'han estrenat i emès excel·lents produccions que posen de manifest per què cada vegada té més pes la ficció espanyola al mercat internacional.
Pel que fa a nosaltres, en aquests 12 mesos hem emès i estrenat una desena de sèries. També hem arrencat projectes il·lusionants que s'estrenaran en la propera temporada. En Atresmedia hi ha una aposta decidida per la ficció espanyola, són molts anys ja sent una autèntica factoria de sèries espanyoles; per això insisteixo que l'èxit de les nostres sèries té molt de treball i d'estratègia planificada.
Font: Atresmedia