Feia temps que no cridava tant. Feia temps que el Palau no cridava tant. El fenomen social del moment va fer saltar, cantar i ballar a 17.000 persones i jo vaig ser un dels afortunats que va poder viure-ho en persona. Parlem, ni més ni menys, del primer concert de la gira d’Operación Triunfo 2017, una auténtica Revolución Sexual.
Són dos quarts de nou, la pista del Palau Sant Jordi ja està plena de gom a gom i fora encara hi ha una cua que dona la volta sencera a l’estadi. Una petita cartolina apareix a una de les grades, amb un missatge que acabaría sent el protagonista de la nit: “Por el amor, la libertad y la visibilidad”.
En veure-ho, tota la pista comença a aplaudir i cridar, agraint el missatge i escalfant motors per gaudir d’una de les nits més esperades pels fans del format.
Els llums s’apaguen, comencen els crits ensordidors i apareix un grup d’homes a l’escenari: els Jordis, el Jaume, l’Oriol i el Manu Guix, la MERAVELLOSA banda de la gira d’Operación Triunfo. I dic meravellosa perquè sense ells el concert hagués estat un espectacle musical descafeïnat. Van aportar un molt bon rotllo i un plus musical a totes les actuacions, transformant-se en un factor importantíssim del concert.
La sintonia d’Operación Triunfo comença a sonar, els ballarins ballen una coreografia espectacular i a les pantalles es veuen les primeres imatges dels concursants durant els càstings, abans de tota aquesta bogeria. Els crits segueixen, però ara quelcom més neguitosos: els protagonistes estan a punt de sortir. Un flaix de llum enlluerna tot el Palau i amb ell un gran esclat musical sona pels altaveus. Ha començat la festa.
A partir d’aquí l’únic que recordo és haver-m’ho passat molt bé. Més de dues hores de concert, 37 actuacions i un gran final de festa amb la “Revolución Sexual” van formar el concert que, en la meva opinió, va tenir manca d’espectacularitat. Va ser un concert a l’antiga, que no per això ha de ser pitjor. Vaig trobar a faltar una flama en el moment àlgid, més sorpreses durant el concert, jugar més amb les pantalles, veure transformat el concert en una gran experiència 360º.
Recordeu la cartolina que va aparèixer a la grada una hora abans de començar el concert? Doncs com us deia, la frase estava predestinada a protagonitzar la nit. Una de les actuacions més carismàtiques i esperades del concert va ser “Manos Vacías”, amb Raoul i Agoney. Tots sabem com va acabar aquella actuació al plató d’Operación Triunfo i tots volíem que al concert acabés igual: amb un petó d’amor i reivindicació total.
En Raoul i l’Agoney van sortir a l’escenari, van actuar però, per a sorpresa de tots, no es van acabar besant. No us diré que em va decebre, de fet no va donar temps a decebre’m ja que, sense deixar temps ni per a respirar, tots dos van dir la famosa frase de la cartolina, acabant donant-se un petó amb un enorme missatge interior, ple de reivindicació i de crida per la llibertat. Sense dubte, per mi i per tots els que ho vam viure, el concert d’Operación Triunfo va ser una autèntica Revolución Sexual.
Marc Gabernet
@marcgabernet